Aquest any no tinc cap llista de bons propòsits. Total, després no n'acompleixo cap... Que us ho passeu molt bé, aquesta nit, i no sigueu massa troneres, que demà no us aguantareu!!!
2010
Fa 52 minuts
31 desembre, 2009
Bon Any Nou--deu
Aquest any no tinc cap llista de bons propòsits. Total, després no n'acompleixo cap... Que us ho passeu molt bé, aquesta nit, i no sigueu massa troneres, que demà no us aguantareu!!!
Va de cine
Abans d'ahir, en Joan, en JS, en Gerard i jo vam anar al Mataró Park, per veure Avatar en 3D.
Quina ingenuïtat la nostra! vam arribar tres quarts d'hora abans del començament de la peli i ja hi havia una cua que fei la volta a tota la plaça dels macdonalds i Cia. Vull dir , a tots els restaurants - per anomenar-los d'alguna manera- de fast food que hi ha allà. Ens vam col·locar a la cua i només d'arribar-hi ja van dir per megafonia que per veure Avatar només quedava primera fila. A mi ja no em feia massa gràcia i em va ser completament igual, ells es van frustrar una mica més. Vam prendre un cafetó i vaig comprar quatre andròmines que necessitava per completar uns regalets per reis. La Feli, amb molt bon criteri, havia decidit que no venia i va fer santament. Llavors vam tornar a Blanes i - no escarmentem - vam anar a veure'n una de la Meryl Streep que tampoc no mereix pagar una entrada... algun dia la faran per la tele i no caldrà gastar-se els sis euros amb vint que costa el cine... no és la de la cuinera - aquesta també la vaig veure, tot i que no mereix menció especial - és... fixeu-vos si vaig bé, que ja no li recordo el títol i ara no tinc ganes de buscar a google. És una comedieta frívola sense més importància. Passem pàgina. Ara em ve a la memòria. Es diu No es tan fácil.
Al JS el cine no l'entusiasma, però quan li agafa li agafa i avui m'ha proposat d'anar a veure aquesta dels monstres Donde habitan los monstruos. Ahir, pel cotxe, vam sentir la crítica que feien a Rac1 i vam cometre l'error garrafal de creure'ns el que deia el crític, que, suposo que per venjar-se, la va deixar entre les cinc primeres pelis més interessants d'aquest any. Veureu, jo no l'hi trobo, si se'm permet dir la veritat. Potser he fet comparacions amb altres pelis, suposadament per canalla, que m'han agradat molt més, com La història interminable o E.T. o... ja, ja ho sé: les comparacions són odioses.
El dia que l'enganxi , el crític de cine de Rac1, el pelaré a sang freda!!!!
Serà que m'he tornat del tot insensible? eh? eh? eh? perquè al cap d'un quart d'hora de pel·lícula jo ja clapava... a part que a la sala érem ni més ni menys que CINC persones! es faran d'or!
I ara, a la nit, com que no ens feia peça res del que hi havia als canals normals i ja vaig dir que no tenim canal plus ni res de tot això (existeix, encara, el canal plus, o ja forma part de la prehistòria televisiva?) doncs ens hem posat una peli d'aquestes que anem comprant per un euro els dissabtes i diumenges amb La Vanguàrdia (si, mira, som així de normalets i correntets).
Ara vinc de dormir-la, però val a dir que al sofà, amb la Taca als peus i tapadeta amb un xal que tinc allà, que de dia fa bonic i de nit em serveix per tapar-me... s'hi estava de bé!
ara, però, no tinc ni gota de son. El que són les coses...
que com es diu la peli que he dormit ara? hmmmmmmm... un momentet, que vaig a veure la caràtula, que no me'n recordo (tinc memòria de peixet, però dels vermellets de peixera)...
Ja sóc aquí: Mulholland Drive. Un film de David Lynch. Un pal!
Ell l'ha vist tota sencera, n'hi ha per fer-li un monument, després de la de la tarda, que també ha vist sencera, buf,buf,buf!
Segurament la senectut em porta pel mal camí. Jo, que havia estat una cinèfila de pro... ara tot ho dormo!
______________________
ja l'he trobat!!! Es diu David Broc, el crític de Rac1. En fi, aquesta vegada, David, noi, no t'havia d'haver fet cas!
Quina ingenuïtat la nostra! vam arribar tres quarts d'hora abans del començament de la peli i ja hi havia una cua que fei la volta a tota la plaça dels macdonalds i Cia. Vull dir , a tots els restaurants - per anomenar-los d'alguna manera- de fast food que hi ha allà. Ens vam col·locar a la cua i només d'arribar-hi ja van dir per megafonia que per veure Avatar només quedava primera fila. A mi ja no em feia massa gràcia i em va ser completament igual, ells es van frustrar una mica més. Vam prendre un cafetó i vaig comprar quatre andròmines que necessitava per completar uns regalets per reis. La Feli, amb molt bon criteri, havia decidit que no venia i va fer santament. Llavors vam tornar a Blanes i - no escarmentem - vam anar a veure'n una de la Meryl Streep que tampoc no mereix pagar una entrada... algun dia la faran per la tele i no caldrà gastar-se els sis euros amb vint que costa el cine... no és la de la cuinera - aquesta també la vaig veure, tot i que no mereix menció especial - és... fixeu-vos si vaig bé, que ja no li recordo el títol i ara no tinc ganes de buscar a google. És una comedieta frívola sense més importància. Passem pàgina. Ara em ve a la memòria. Es diu No es tan fácil.
Al JS el cine no l'entusiasma, però quan li agafa li agafa i avui m'ha proposat d'anar a veure aquesta dels monstres Donde habitan los monstruos. Ahir, pel cotxe, vam sentir la crítica que feien a Rac1 i vam cometre l'error garrafal de creure'ns el que deia el crític, que, suposo que per venjar-se, la va deixar entre les cinc primeres pelis més interessants d'aquest any. Veureu, jo no l'hi trobo, si se'm permet dir la veritat. Potser he fet comparacions amb altres pelis, suposadament per canalla, que m'han agradat molt més, com La història interminable o E.T. o... ja, ja ho sé: les comparacions són odioses.
El dia que l'enganxi , el crític de cine de Rac1, el pelaré a sang freda!!!!
Serà que m'he tornat del tot insensible? eh? eh? eh? perquè al cap d'un quart d'hora de pel·lícula jo ja clapava... a part que a la sala érem ni més ni menys que CINC persones! es faran d'or!
I ara, a la nit, com que no ens feia peça res del que hi havia als canals normals i ja vaig dir que no tenim canal plus ni res de tot això (existeix, encara, el canal plus, o ja forma part de la prehistòria televisiva?) doncs ens hem posat una peli d'aquestes que anem comprant per un euro els dissabtes i diumenges amb La Vanguàrdia (si, mira, som així de normalets i correntets).
Ara vinc de dormir-la, però val a dir que al sofà, amb la Taca als peus i tapadeta amb un xal que tinc allà, que de dia fa bonic i de nit em serveix per tapar-me... s'hi estava de bé!
ara, però, no tinc ni gota de son. El que són les coses...
que com es diu la peli que he dormit ara? hmmmmmmm... un momentet, que vaig a veure la caràtula, que no me'n recordo (tinc memòria de peixet, però dels vermellets de peixera)...
Ja sóc aquí: Mulholland Drive. Un film de David Lynch. Un pal!
Ell l'ha vist tota sencera, n'hi ha per fer-li un monument, després de la de la tarda, que també ha vist sencera, buf,buf,buf!
Segurament la senectut em porta pel mal camí. Jo, que havia estat una cinèfila de pro... ara tot ho dormo!
______________________
ja l'he trobat!!! Es diu David Broc, el crític de Rac1. En fi, aquesta vegada, David, noi, no t'havia d'haver fet cas!
30 desembre, 2009
Allò que et poses a dir el primer que et passa pel cap...
Estava revisant el número d'entrades que tinc i deunidó. Quan arribi a l'entrada nº 1.000 faré una gran festa blocaire. Us ho prometo, i tots hi sereu convidats!
Acabo de veure una estúpida pel·lícula d'una estúpida mainadera. Vaja una estúpida manera de perdre el temps, ai senyor...
El meu genoll comença a estar millor, no us vaig explicar que el dia 24 - que a la nit tenia tota la family a sopar - em vaig passar set pobles, anant amunt i avall, cuinant (amb ajuda del kefe, ep!), planxant un munt de roba que tenia pel mig i que s'havia de guardar perquè sino, la family s'hauria hagut de penjar els abrics a la cadira, com a les pizzeries (les pizzeries que no tenen penja-robes, vull dir)... total, que el dia de Nadal el genoll es va posar com una pilota de futbol i vaig haver de tornar a prendre antiinflamatoris (es poden dir marques? és que vaig acabar fins al monyo de voltarén, ecssssssssss) i vaig haver de tornar a fer repòs amb el genoll "en alt" com als tebeos. Amb el que a mi m'agrada, fer repòs, que m'encanta estar-me quieteta sense fer res! ja m'enteneu, no? bé, sembla que a poc a poc es va superant, però tinc unes ganes de tornar a la vida normal i deixar aquesta vida semi-contemplativa de sofà, cama amunt, no poder treure la Taca, no poder anar a natació, oooooooostres, que no demano pas fer una marató, si només vull fer vida normal, coi!
Crec que me'n vaig a llegir una estona, perquè a la tele ... ah, potser toca el Buenafuente (no m'entusiasma)però en aquesta hora és el millor que fan i nosaltres no tenim canal plus, a veure si ara amb la tdt aquesta... i a veure si l'any que ve es llueixen una mica més amb els programes, catxis, era bonic, el somni de fer d'actriu per a Infidels, eh? no em digueu que no!
Demà sens falta trucaré a la Mònica, que encara no m'ha donat el cd o dvd o la cinta o elquesigui amb la meva gravació a la ràdio, ostres, us ho vaig prometre i ho continuo prometent i no sóc com el Sapateru, jo, que el que prometo, ho intento complir!
Amb uns diners que els RRMM ens van avançar el capità s'ha comprat una màquina de fer pa... adéu dieta, adéu, aisenyorquepatirem!!!! i quina oloreta que fa, hmmmmmmmmm... demà per esmorzar tastarem el primer pa fet per nosaltres (bé, per la maquineta) ja us diré què.
I ara us deixo dormir, que fer un post tan llarg no pot ser bo (per vosaltres)
nanit
Acabo de veure una estúpida pel·lícula d'una estúpida mainadera. Vaja una estúpida manera de perdre el temps, ai senyor...
Crec que me'n vaig a llegir una estona, perquè a la tele ... ah, potser toca el Buenafuente (no m'entusiasma)però en aquesta hora és el millor que fan i nosaltres no tenim canal plus, a veure si ara amb la tdt aquesta... i a veure si l'any que ve es llueixen una mica més amb els programes, catxis, era bonic, el somni de fer d'actriu per a Infidels, eh? no em digueu que no!
Demà sens falta trucaré a la Mònica, que encara no m'ha donat el cd o dvd o la cinta o elquesigui amb la meva gravació a la ràdio, ostres, us ho vaig prometre i ho continuo prometent i no sóc com el Sapateru, jo, que el que prometo, ho intento complir!
Amb uns diners que els RRMM ens van avançar el capità s'ha comprat una màquina de fer pa... adéu dieta, adéu, aisenyorquepatirem!!!! i quina oloreta que fa, hmmmmmmmmm... demà per esmorzar tastarem el primer pa fet per nosaltres (bé, per la maquineta) ja us diré què.
I ara us deixo dormir, que fer un post tan llarg no pot ser bo (per vosaltres)
nanit
29 desembre, 2009
28 desembre, 2009
aixxxxxxxx... perdoneu-meeeeeee
Au, va, que avui era un dia per fer una mica de xerinola!!! Aquí van les veritats... i la gran mentida:
Ho sabeu, no, que l'Ingrid Rubio és de Blanes? CERT
Un nebot meu s'encarrega de les notícies a TVBlanes i coneix un munt de gent de TV3. CERT
Fa temps li vaig comentar que jo havia fet uns cursos a l'Institut del Teatre i uns altres cursos d'expressió corporal amb un dels membres de Comediants. També vaig fer mim a "El Timbal", amb l'Anton Font, allà vaig conèixer els de Tricicle, que encara no eren grup, així com uns cursos de teatre amb Fernando Grifell, etc... Bé, de tot això fa molts anys, però hi ha coses que no s'obliden, com allò d'anar en bicicleta o llegir
CERT
[...total que ara resulta que el meu nebot (gràcies, Jordi) m'ha recomanat als guionistes de la segona part d'Infidels, que buscaven una actriu amb les meves característiques: una dona madureta per fer d'àvia paterna de la criatura que ha de tenir la Cruz. Els assajos comencen la setmana que vé, ja us ho aniré comentant, d'acord?] MÉS FALS QUE UN DURO SEVILLANO!!!
Espero que ningú se m'enfadi... no em podia pensar que tanta gent es creuria la innocentada... de veritat us imagineu que amb la quantitat d'actrius bones que hi ha els de tevetres m'haurien de venir a buscar a mi? aixxx... em fareu emocionar i tot!
Ho sabeu, no, que l'Ingrid Rubio és de Blanes? CERT
Un nebot meu s'encarrega de les notícies a TVBlanes i coneix un munt de gent de TV3. CERT
Fa temps li vaig comentar que jo havia fet uns cursos a l'Institut del Teatre i uns altres cursos d'expressió corporal amb un dels membres de Comediants. També vaig fer mim a "El Timbal", amb l'Anton Font, allà vaig conèixer els de Tricicle, que encara no eren grup, així com uns cursos de teatre amb Fernando Grifell, etc... Bé, de tot això fa molts anys, però hi ha coses que no s'obliden, com allò d'anar en bicicleta o llegir
CERT
[...total que ara resulta que el meu nebot (gràcies, Jordi) m'ha recomanat als guionistes de la segona part d'Infidels, que buscaven una actriu amb les meves característiques: una dona madureta per fer d'àvia paterna de la criatura que ha de tenir la Cruz. Els assajos comencen la setmana que vé, ja us ho aniré comentant, d'acord?] MÉS FALS QUE UN DURO SEVILLANO!!!
Espero que ningú se m'enfadi... no em podia pensar que tanta gent es creuria la innocentada... de veritat us imagineu que amb la quantitat d'actrius bones que hi ha els de tevetres m'haurien de venir a buscar a mi? aixxx... em fareu emocionar i tot!
Us estimo!!!!!!
Una notícia que vull compartir amb vosaltres
Ho sabeu, no, que l'Ingrid Rubio és de Blanes?
Un nebot meu s'encarrega de les notícies a TVBlanes i coneix un munt de gent de TV3. Fa temps li vaig comentar que jo havia fet uns cursos a l'Institut del Teatre i uns altres cursos d'expressió corporal amb un dels membres de Comediants. També vaig fer mim a "El Timbal", amb l'Anton Font, allà vaig conèixer els de Tricicle, que encara no eren grup, així com uns cursos de teatre amb Fernando Grifell, etc... Bé, de tot això fa molts anys, però hi ha coses que no s'obliden, com allò d'anar en bicicleta o llegir... total que ara resulta que el meu nebot (gràcies, Jordi) m'ha recomanat als guionistes de la segona part d'Infidels, que buscaven una actriu amb les meves característiques: una dona madureta per fer d'àvia paterna de la criatura que ha de tenir la Cruz. Els assajos comencen la setmana que vé, ja us ho aniré comentant, d'acord?
M'ha fet tantíssima il·lusió que ho he volgut compartir amb tots vosaltres, blocaires, perquè sou com una segona família, per mi. Virtuals, però família. Ja em podeu felicitar perquè estic més contenta que unes castanyoles!
Un nebot meu s'encarrega de les notícies a TVBlanes i coneix un munt de gent de TV3. Fa temps li vaig comentar que jo havia fet uns cursos a l'Institut del Teatre i uns altres cursos d'expressió corporal amb un dels membres de Comediants. També vaig fer mim a "El Timbal", amb l'Anton Font, allà vaig conèixer els de Tricicle, que encara no eren grup, així com uns cursos de teatre amb Fernando Grifell, etc... Bé, de tot això fa molts anys, però hi ha coses que no s'obliden, com allò d'anar en bicicleta o llegir... total que ara resulta que el meu nebot (gràcies, Jordi) m'ha recomanat als guionistes de la segona part d'Infidels, que buscaven una actriu amb les meves característiques: una dona madureta per fer d'àvia paterna de la criatura que ha de tenir la Cruz. Els assajos comencen la setmana que vé, ja us ho aniré comentant, d'acord?
M'ha fet tantíssima il·lusió que ho he volgut compartir amb tots vosaltres, blocaires, perquè sou com una segona família, per mi. Virtuals, però família. Ja em podeu felicitar perquè estic més contenta que unes castanyoles!
27 desembre, 2009
26 desembre, 2009
24 desembre, 2009
NADAL
REFLEXIÓ D'ESTAR PER CASA. EM PREOCUPA. HI PENSO.
La nit de Nadal és nit d'alegria, diuen.
No saben, els que ho diuen, que hi ha qui celebrarà el Nadal en un pis-patera, envoltat de compatriotes que es necessiten mútuament perquè tenen les seves famílies a mils de quilòmetres?
No ho saben, els que ho diuen, que aquest vespre els locutoris i cybers - que han crescut com a bolets a casa nostra - s'ompliran d'immigrants que desitgen felicitar el Nadal als seus pares, als seus marits o dones, als seus fills... a través d'una web cam d'un ordinador que fa pudor de suat, en lloc de poder abraçar-los al costat d'un pessebre, un arbre de Nadal ple de boles de colors o de qualsevol familiar o amic disfressat de Santa Claus, mentre a la taula fumeja una bona escudella o un besuc al forn, un capó farcit i plates a vessar de torrons i neules?
No ho acabo de veure, que sigui nit d'alegria, quan veig aquesta cara de la moneda... i malgrat tot, em dic, Arare, no hi pensis, o pensa-hi i intenta posar-hi el teu granet de sorra, però no t'hi obsessionis, perquè potser per aquest mal encara no s'ha trobat la vacuna.
Haurem de continuar lluitant per trobar-la... si ens deixen.
________________________________________
BLOCAIRE INVISIBLE. Pista 4.
Ahir vaig cometre un error garrafal amb les meves manifestacions - massa explícites - al meu blocaire invisible, je suis desolée, que diria si fos francesa. Però com que "els altres" no ho sabeu, continuaré - impasible - posant algunes pistes, a veure si l'endevineu. I aniré pensant què li puc regalar a una persona que té un blog carregat de qualitat, amb molt i molt de pes. I aquesta és la meva pista, avui. Ell ja prou que ho sap, ai, Arare, quin desastre informàtic estàs feta!
________________________________________
CANÇÓ DE NADAL
La meva nadala d'avui és - per mi- no la millor, però potser la més popular arreu del món. Deixaré només una versió, amb els meus millors desitjos per tots i totes, perquè aquesta nit i el dia de demà sigueu una mica més feliços que abans, però que aquesta felicitat duri i duri, com allò de les piles del conillet aquell. Ignoro si es pot fer publicitat als blogs, per això no les anomeno. I perquè fa poc nadalenc, ves!
________________________________________
BON PROPÒSIT
No sé per quants dies em podré aguantar sense escriure, però prometo intentar deixar-vos en pau al menys tres dies... això no vol dir que no escrigui a ca l'àvia... o a Liter-a-tres... o que escrigui per mi. Els que som a Blogville sabem que costa molt passar un dia sense escriure, com era allò "nulla dies sine linea"?
__________________________________________
La nit de Nadal és nit d'alegria, diuen.
No saben, els que ho diuen, que hi ha qui celebrarà el Nadal en un pis-patera, envoltat de compatriotes que es necessiten mútuament perquè tenen les seves famílies a mils de quilòmetres?
No ho saben, els que ho diuen, que aquest vespre els locutoris i cybers - que han crescut com a bolets a casa nostra - s'ompliran d'immigrants que desitgen felicitar el Nadal als seus pares, als seus marits o dones, als seus fills... a través d'una web cam d'un ordinador que fa pudor de suat, en lloc de poder abraçar-los al costat d'un pessebre, un arbre de Nadal ple de boles de colors o de qualsevol familiar o amic disfressat de Santa Claus, mentre a la taula fumeja una bona escudella o un besuc al forn, un capó farcit i plates a vessar de torrons i neules?
No ho acabo de veure, que sigui nit d'alegria, quan veig aquesta cara de la moneda... i malgrat tot, em dic, Arare, no hi pensis, o pensa-hi i intenta posar-hi el teu granet de sorra, però no t'hi obsessionis, perquè potser per aquest mal encara no s'ha trobat la vacuna.
Haurem de continuar lluitant per trobar-la... si ens deixen.
________________________________________
BLOCAIRE INVISIBLE. Pista 4.
Ahir vaig cometre un error garrafal amb les meves manifestacions - massa explícites - al meu blocaire invisible, je suis desolée, que diria si fos francesa. Però com que "els altres" no ho sabeu, continuaré - impasible - posant algunes pistes, a veure si l'endevineu. I aniré pensant què li puc regalar a una persona que té un blog carregat de qualitat, amb molt i molt de pes. I aquesta és la meva pista, avui. Ell ja prou que ho sap, ai, Arare, quin desastre informàtic estàs feta!
________________________________________
CANÇÓ DE NADAL
La meva nadala d'avui és - per mi- no la millor, però potser la més popular arreu del món. Deixaré només una versió, amb els meus millors desitjos per tots i totes, perquè aquesta nit i el dia de demà sigueu una mica més feliços que abans, però que aquesta felicitat duri i duri, com allò de les piles del conillet aquell. Ignoro si es pot fer publicitat als blogs, per això no les anomeno. I perquè fa poc nadalenc, ves!
________________________________________
BON PROPÒSIT
No sé per quants dies em podré aguantar sense escriure, però prometo intentar deixar-vos en pau al menys tres dies... això no vol dir que no escrigui a ca l'àvia... o a Liter-a-tres... o que escrigui per mi. Els que som a Blogville sabem que costa molt passar un dia sense escriure, com era allò "nulla dies sine linea"?
__________________________________________
BON NADAL!
23 desembre, 2009
Nadales - 6
Avui només una. No em digueu que no és preciosa... va, avui no us atabalo més. Bona nit!
22 desembre, 2009
Nadales 5 (em blindo pel que em pugueu dir, jejeje)
AVUI NO HI HA PISTA PER AL BLOCAIRE INVISIBLE, QUE SE'M VEU MASSA EL LLAUTÓ!! DEMÀ MÉS.
No pot faltar una menció a aquelles cançons de Nadal que no són pròpiametn nadales, però que "també" han marcat la meva infància i la meva joventut. Una carrinclonada horrorosa, però que vaig sentir moltes vegades - perquè per la ràdio i per la tele, encara que sembli impossible a la gent jove - era això el que sentíem.... i també en sentíem de les que us poso més avall.
Aquesta em serveix per fer-li el meu particular homenatge a un cantant que mai no havia estat sant de la meva devoció però, com dic, em vaig criar entre músiques seves (també) i que ha mort aquest any: Luís Aguilé.
I aquí "otro que Dios guarde", que diria algú. Però entranyable, també, per què negar-ho, eh? eh? eh?
i per últim (i perquè em pugueu criticar i deixar verda com una fulla d'enciam ) aquí va l'in-comparable, l'im-prescindible, l'im-prezionant José luís Perales (apaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)
( no us perdeu la part "parlada" de la cançó, que és de jutjat de guàrdia)
Doncs si,si,si: tot això surava en l'ambient. Sí senyors! argggggggggggggg
i malgrat tot, també són cançons de Nadal. Què passa, eh? eh? eh?
No pot faltar una menció a aquelles cançons de Nadal que no són pròpiametn nadales, però que "també" han marcat la meva infància i la meva joventut. Una carrinclonada horrorosa, però que vaig sentir moltes vegades - perquè per la ràdio i per la tele, encara que sembli impossible a la gent jove - era això el que sentíem.... i també en sentíem de les que us poso més avall.
Aquesta em serveix per fer-li el meu particular homenatge a un cantant que mai no havia estat sant de la meva devoció però, com dic, em vaig criar entre músiques seves (també) i que ha mort aquest any: Luís Aguilé.
I aquí "otro que Dios guarde", que diria algú. Però entranyable, també, per què negar-ho, eh? eh? eh?
i per últim (i perquè em pugueu criticar i deixar verda com una fulla d'enciam ) aquí va l'in-comparable, l'im-prescindible, l'im-prezionant José luís Perales (apaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)
( no us perdeu la part "parlada" de la cançó, que és de jutjat de guàrdia)
Doncs si,si,si: tot això surava en l'ambient. Sí senyors! argggggggggggggg
i malgrat tot, també són cançons de Nadal. Què passa, eh? eh? eh?
Nadales 4-ACTUALITZAT
Actualitzat!!!
Vejam...
Aquesta primera cançó em porta records molt especials. Me la cantava la meva mare quan jo era petita i el que m'agradava i em sorprenia era que per "aprendre de lletra" s'hagués d'anar "a costura" en lloc d'anar "al col·legi". Al youtube no trobo cap versió que m'agradi més que aquesta, tot i que suposo que n'hi ha moltes més. L'altra que trobo és de la Marina Rossell i no m'agrada gens ni mica ni gota ni res, per això no la poso.
_____________________________
Aquesta no sé si és ben bé una nadala, "veig" els meus pares assajant-la amb la coral de la qual formaven part. Recordo el nom del director, "el Sr. Llàtzer"... i una nit, prop de la nit de Nadal que assajaven a casa nostra, mentre cantaven precisament aquesta cançó, va sonar el telèfon: un oncle de la meva mare s'acabava de morir. Va ser la primera vegada que vaig prendre consciència de la mort i sempre he associat aquesta música amb la mort de l'oncle Rossend.
Ahir us vaig dir que la coral assajava a casa. mentia. Després vaig recordar que els que assajven eren uns quants - no tota la coral- perquè havien de cantar aquesta peça a la missa del gall. Si fins i tot hi havia mossèn Joan (em sembla que era mossèn Joan, ara no em voldria equivocar)... era impensable, ficar tota la coral al menjador de casa, però els records sempre poden traicionar.
He trobat algunes variacions, en aquesta peça que jo pensava que era de Schubert.
El tema és un nen que passeja pel camp i es troba una rosa de bardissa. Li agrada tant que vol agafar-la però la rosa l'atura i li diu "pensa que si m'agafes, jo moriré, però a tu et punxaré". El nen no fa cas del que li diu la rosa i l'agafa. La rosa mor i el nen es punxa.
ATENCIÓ!
La Merike m'ha buscat més informació - gràcies merike - jo no me'n recordo mai, de la wikipèdia i és genial! allà podeu veure toooota aquesta informació (tant de bo jo hagués comnençat per aquí).
Buscant buscant he anat a parar a un blog on he trobat la lletra i - oh sorpresa!- veig que aquesta segona variant no la dóna com a una obra de Schubert sinó de Harm.H.Werner.Continuo buscant i, efectivament, tot indica que seria de Werner i tanmateix, el títol de la cançó és el mateix... sigui com sigui, em quedo amb el dubte i continuaré buscant. Queda clar, al menys, que la primera és una cançó i la segona n'és una altra, amb el mateix títol, amb el mateix tema, una de Schubert, l'altra de Werner. O no?
________________
Aquí us deixo la lletra que cantaven a casa. Ho feien amb la música de la versió de Werner, no pas de la de Schubert. Si la voleu cantar... és preciosa!
ROSA DE BARDISSA
I una rosa un nin trobà, rosa de bardissa
fresca i tendra el va encisar
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Diu el nen jo et trencaré, rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
per que te'n recordis bé,
car ne sóc punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
I ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa;
i la flor el va punxar,
i ell, de bo de bo plorà
car n'era punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Tradicional alemanya ( Harm. H. Werner)
Vejam...
Aquesta primera cançó em porta records molt especials. Me la cantava la meva mare quan jo era petita i el que m'agradava i em sorprenia era que per "aprendre de lletra" s'hagués d'anar "a costura" en lloc d'anar "al col·legi". Al youtube no trobo cap versió que m'agradi més que aquesta, tot i que suposo que n'hi ha moltes més. L'altra que trobo és de la Marina Rossell i no m'agrada gens ni mica ni gota ni res, per això no la poso.
_____________________________
Aquesta no sé si és ben bé una nadala, "veig" els meus pares assajant-la amb la coral de la qual formaven part. Recordo el nom del director, "el Sr. Llàtzer"... i una nit, prop de la nit de Nadal que assajaven a casa nostra, mentre cantaven precisament aquesta cançó, va sonar el telèfon: un oncle de la meva mare s'acabava de morir. Va ser la primera vegada que vaig prendre consciència de la mort i sempre he associat aquesta música amb la mort de l'oncle Rossend.
Ahir us vaig dir que la coral assajava a casa. mentia. Després vaig recordar que els que assajven eren uns quants - no tota la coral- perquè havien de cantar aquesta peça a la missa del gall. Si fins i tot hi havia mossèn Joan (em sembla que era mossèn Joan, ara no em voldria equivocar)... era impensable, ficar tota la coral al menjador de casa, però els records sempre poden traicionar.
He trobat algunes variacions, en aquesta peça que jo pensava que era de Schubert.
El tema és un nen que passeja pel camp i es troba una rosa de bardissa. Li agrada tant que vol agafar-la però la rosa l'atura i li diu "pensa que si m'agafes, jo moriré, però a tu et punxaré". El nen no fa cas del que li diu la rosa i l'agafa. La rosa mor i el nen es punxa.
ATENCIÓ!
La Merike m'ha buscat més informació - gràcies merike - jo no me'n recordo mai, de la wikipèdia i és genial! allà podeu veure toooota aquesta informació (tant de bo jo hagués comnençat per aquí).
Buscant buscant he anat a parar a un blog on he trobat la lletra i - oh sorpresa!- veig que aquesta segona variant no la dóna com a una obra de Schubert sinó de Harm.H.Werner.Continuo buscant i, efectivament, tot indica que seria de Werner i tanmateix, el títol de la cançó és el mateix... sigui com sigui, em quedo amb el dubte i continuaré buscant. Queda clar, al menys, que la primera és una cançó i la segona n'és una altra, amb el mateix títol, amb el mateix tema, una de Schubert, l'altra de Werner. O no?
________________
Aquí us deixo la lletra que cantaven a casa. Ho feien amb la música de la versió de Werner, no pas de la de Schubert. Si la voleu cantar... és preciosa!
ROSA DE BARDISSA
I una rosa un nin trobà, rosa de bardissa
fresca i tendra el va encisar
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Diu el nen jo et trencaré, rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
per que te'n recordis bé,
car ne sóc punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
I ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa;
i la flor el va punxar,
i ell, de bo de bo plorà
car n'era punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Tradicional alemanya ( Harm. H. Werner)
21 desembre, 2009
Blocaire invisible. Pista 2
El meu /la meva blocaire invisible viu en una ciutat que té una agenda cultural ben atapeïda, amb exposicions, conferències, concerts, etc.
i com a mínim té sis portes, portals i/o portalades considerats elements arquitectònics amb valor patrimonial.
i s'hi pot menjar molt bé.
i...
i com a mínim té sis portes, portals i/o portalades considerats elements arquitectònics amb valor patrimonial.
i s'hi pot menjar molt bé.
i...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
